Ser infant abans d'ara

CFGS: Educació infantil
C-1. Els programes assistencials en els infants.
ACTIVITAT: Reflexió article “Ser infant abans d’ara”
UD2 : L’educació infantil, l’escola infantil i l’educador infantil.





L’ artícle “Ser infant abans d’ara” és una petita visió del camí que ha tingut de transcòrrer l’educació fins el que avui entenem per educació.

Es tracta d’un llarg procés on l’infant ha passat de ser un ésser insignificant a ser reconegut com un nen i que, a més a més, té drets. Aquest recorregut comença a l’Edat Mitjana on el nen era un ésser petit però al mateix temps era i tenia que ser un adult; dit d’un altra manera un adult en un cos de nen petit. Per l’altra banda l’educació era fruit de la convivència en altres individus, de la vida al carrer. I d’aqui donem pas al Renaixement. Amb aquest periode s’obre una nova concepció de l’infància, una infància separada de la vida de l’adult i amb ella la necessitat de crear un espai per a ells: l’escola. Una visió que tan sols tenien dret els més poderosos de l’època. La realitat en el camp és ben bé una altra: l’infant era un estorb.

Durant la resta d’anys la cosa no va millorar. L’educació era corregir tot allò que anava en contra dels ideals, era reprimir i contenir així el nen esdevenia a ser “el nen domat”.

Per fi arriba la dècada dels seixanta. És aquí on apareixen nous plantejaments fruit d’antics models (Rousseau, Fröbel, Montessori). Es parla de modificacions, del joc, d’una educació de la primera infància, una educació per la higiene; però el gran canvi va arribar durant la Generalitat Republicana i l’esclat de la guerra Civil a Catalunya on aquells plantejaments van ser plasmades al Pla del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) on el model de “guardar nens” o com diu l’article “aguantar criatures” va canviar a observar i educar.

Amb l’arribada del franquisme hi ha un restabliment de les guarderies, torna la represió i educar el nen d’una manera rígida i sense llibertat. Tot això creà moviments on es reclamava el dret a l’educació i a la formació no sols de nens sinó també del professorat (CICF).

Els anys han passat fins avui. Podem dir que la història ens ha portat on som ara. Aquelles persones que van dir no a uns plantejaments injustos per als nens i la seva educació, són aquestes persones a qui els devem la nostra actual formació.

Finalment, dir que existeix certa coherència amb el que he llegit. La història marca la vida, la cultura, la forma de veure les coses i d’aplicar-les i per tant també en la visió de l’educació i de l’infant.

Per sort, avui en dia no estem a l’Edat Mitjana.

Valldepérez Jardi, Montse.



Article “Ser infant abans d’ara” de l’autor Josep González Agapito. Any 1989.
Exemple: "canvi i continuitat