CFGS: Educació Infantil
C1: Els programes assistencials en infants
ACTIVITAT: Reflexió article “Ser infant abans d’ara” de l’autor Josep González Agapito
A l’Edat Mitjana no existia el concepte d’infància ja que veien als nens com a imatges reduïdes dels adults.
La durada de la infantesa era el període en que el nen no era capaç de subsistir biològicament; ràpidament els infants s’integraven a les condicions i vida social dels adults, als seus treballs, festes, converses, etc.
A les famílies camperoles o artesanes els infants des de ben petits poden i han de participar en l’activitat productiva de la família i per als negociants els infants són un destorb en la seva activitat, per aquest motiu caldrà crear un món a part: l’escola.
Des del meu punt de vista en aquell temps els infants només eren un destorb per a les famílies i el que aquestes volien era que els nens com més aviat millor es posessin a treballar i a produir per poder guanyar diners i poder alimentar-se.
Els nens no eren nens en aquell temps sinó que eren adults en miniatura per tant ells pensaven que tenien que fer les mateixes feines que els adults, no anaven a l’escola ja que no va existir fins anys després. A molts nens també els pegaven des de molt petits i anar a l’escola els allunyarà de l’opressió, de l’agressió física i la quasi esclavitud.
Almudena Subirats Subirats
dimarts, 16 de desembre del 2008
Ser infant abans d'ara
CFGS: Educació infantil
C-1. Els programes assistencials en els infants.
ACTIVITAT: Reflexió article “Ser infant abans d’ara”
UD2 : L’educació infantil, l’escola infantil i l’educador infantil.
L’ artícle “Ser infant abans d’ara” és una petita visió del camí que ha tingut de transcòrrer l’educació fins el que avui entenem per educació.
Es tracta d’un llarg procés on l’infant ha passat de ser un ésser insignificant a ser reconegut com un nen i que, a més a més, té drets. Aquest recorregut comença a l’Edat Mitjana on el nen era un ésser petit però al mateix temps era i tenia que ser un adult; dit d’un altra manera un adult en un cos de nen petit. Per l’altra banda l’educació era fruit de la convivència en altres individus, de la vida al carrer. I d’aqui donem pas al Renaixement. Amb aquest periode s’obre una nova concepció de l’infància, una infància separada de la vida de l’adult i amb ella la necessitat de crear un espai per a ells: l’escola. Una visió que tan sols tenien dret els més poderosos de l’època. La realitat en el camp és ben bé una altra: l’infant era un estorb.
Durant la resta d’anys la cosa no va millorar. L’educació era corregir tot allò que anava en contra dels ideals, era reprimir i contenir així el nen esdevenia a ser “el nen domat”.
Per fi arriba la dècada dels seixanta. És aquí on apareixen nous plantejaments fruit d’antics models (Rousseau, Fröbel, Montessori). Es parla de modificacions, del joc, d’una educació de la primera infància, una educació per la higiene; però el gran canvi va arribar durant la Generalitat Republicana i l’esclat de la guerra Civil a Catalunya on aquells plantejaments van ser plasmades al Pla del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) on el model de “guardar nens” o com diu l’article “aguantar criatures” va canviar a observar i educar.
Amb l’arribada del franquisme hi ha un restabliment de les guarderies, torna la represió i educar el nen d’una manera rígida i sense llibertat. Tot això creà moviments on es reclamava el dret a l’educació i a la formació no sols de nens sinó també del professorat (CICF).
Els anys han passat fins avui. Podem dir que la història ens ha portat on som ara. Aquelles persones que van dir no a uns plantejaments injustos per als nens i la seva educació, són aquestes persones a qui els devem la nostra actual formació.
Finalment, dir que existeix certa coherència amb el que he llegit. La història marca la vida, la cultura, la forma de veure les coses i d’aplicar-les i per tant també en la visió de l’educació i de l’infant.
Per sort, avui en dia no estem a l’Edat Mitjana.
Valldepérez Jardi, Montse.
Article “Ser infant abans d’ara” de l’autor Josep González Agapito. Any 1989.
Exemple: "canvi i continuitat
C-1. Els programes assistencials en els infants.
ACTIVITAT: Reflexió article “Ser infant abans d’ara”
UD2 : L’educació infantil, l’escola infantil i l’educador infantil.
L’ artícle “Ser infant abans d’ara” és una petita visió del camí que ha tingut de transcòrrer l’educació fins el que avui entenem per educació.
Es tracta d’un llarg procés on l’infant ha passat de ser un ésser insignificant a ser reconegut com un nen i que, a més a més, té drets. Aquest recorregut comença a l’Edat Mitjana on el nen era un ésser petit però al mateix temps era i tenia que ser un adult; dit d’un altra manera un adult en un cos de nen petit. Per l’altra banda l’educació era fruit de la convivència en altres individus, de la vida al carrer. I d’aqui donem pas al Renaixement. Amb aquest periode s’obre una nova concepció de l’infància, una infància separada de la vida de l’adult i amb ella la necessitat de crear un espai per a ells: l’escola. Una visió que tan sols tenien dret els més poderosos de l’època. La realitat en el camp és ben bé una altra: l’infant era un estorb.
Durant la resta d’anys la cosa no va millorar. L’educació era corregir tot allò que anava en contra dels ideals, era reprimir i contenir així el nen esdevenia a ser “el nen domat”.
Per fi arriba la dècada dels seixanta. És aquí on apareixen nous plantejaments fruit d’antics models (Rousseau, Fröbel, Montessori). Es parla de modificacions, del joc, d’una educació de la primera infància, una educació per la higiene; però el gran canvi va arribar durant la Generalitat Republicana i l’esclat de la guerra Civil a Catalunya on aquells plantejaments van ser plasmades al Pla del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) on el model de “guardar nens” o com diu l’article “aguantar criatures” va canviar a observar i educar.
Amb l’arribada del franquisme hi ha un restabliment de les guarderies, torna la represió i educar el nen d’una manera rígida i sense llibertat. Tot això creà moviments on es reclamava el dret a l’educació i a la formació no sols de nens sinó també del professorat (CICF).
Els anys han passat fins avui. Podem dir que la història ens ha portat on som ara. Aquelles persones que van dir no a uns plantejaments injustos per als nens i la seva educació, són aquestes persones a qui els devem la nostra actual formació.
Finalment, dir que existeix certa coherència amb el que he llegit. La història marca la vida, la cultura, la forma de veure les coses i d’aplicar-les i per tant també en la visió de l’educació i de l’infant.
Per sort, avui en dia no estem a l’Edat Mitjana.
Valldepérez Jardi, Montse.
Article “Ser infant abans d’ara” de l’autor Josep González Agapito. Any 1989.
Exemple: "canvi i continuitat
dilluns, 17 de novembre del 2008
MATERIAL DIDÀCTIC DELS DRETS DELS INFANTS
Títol: “ El somni de ser nen “
Material: CONTE
Temàtica:
CONEIXEMENT / SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS
Edat/ Destinataris:
Edat/ Destinataris:
- A partir dels 3 anys
- Educadors i familia
Marc educatiu:
- Formal
- No formal
Llengua: CATALÀ
Resum:
Aquest conte és una eina educativa per reflexionar sobre determinats valors que estan en els Drets dels Infants. En concret, es proposa treballar el valor de la diversitat i la igualtat.
La història gira entorn a un nen, en Mougli. És un nen de 8 anys que desde ben petit ha de treballar amb el seu pare per sobreviure de la pobresa.
Un bon dia el Mougli veu que el seu somni de ser com la resta de nens es fa realitat. Gràcies a la solidaritat d’altres nens, Mougli recupera el somriure.
El significat del conte: és reflexar la realitat de l’Àfrica. Molts nens i nenes treballen desde ben petits. Això es molt difícil canviar-ho però si és important que aquests nens no deixin de ser nens.
Característiques tècniques:
La història gira entorn a un nen, en Mougli. És un nen de 8 anys que desde ben petit ha de treballar amb el seu pare per sobreviure de la pobresa.
Un bon dia el Mougli veu que el seu somni de ser com la resta de nens es fa realitat. Gràcies a la solidaritat d’altres nens, Mougli recupera el somriure.
El significat del conte: és reflexar la realitat de l’Àfrica. Molts nens i nenes treballen desde ben petits. Això es molt difícil canviar-ho però si és important que aquests nens no deixin de ser nens.
Característiques tècniques:
Conte de característiques típiques. Consta de 7 pàgines amb il·lustracions.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Ajuda’ns a prevenir i detectar el maltractament infantil
CFGS: Educació Infantil
C-1: Programes d’atenció assistencial en infants 
Activitat: 1 Recerca d’organismes
i documents sobre la protecció a la infància
UD:1
Nom: Montse Valldepérez
Almudena Subirats
Nom: Ajuda’ns a prevenir i detectar el maltractament infantil
Tipus: Gencat; Web del Departament d'Acció Social i Ciutadania;
Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència; DGAIA.
Funcions:
-Prevenir el maltractament infantil
-Donar resposta immediata a les situacions de maltractament i risc
Contingut:
INFÀNCIA RESPON és un servei públic d’atenció telefònica permanent per a la prevenció i detecció dels maltractaments infantils.
Servei d’Atenció 24h / 365 dies l’any per a tot Catalunya.
dimarts, 30 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)